Déu, el mal i el meu càncer

L'experiéncia d'un cáncer o d'una altra malaltia greu pot ser una bona ocasió per aturar-se en la vida i fer-se assossegadament les qüestions transcendents que sembla que mai no tinguem temps de fer-nos. I entre aquestes demandes, a més de la de com arribar a la maduresa, n'hi ha una d'eterna: la del perqué del mal. Déu hi té alguna cosa a veure, en les malalties i en els mals del món Lluís Busquets Grabulosa, escriptor i professor, ha patit aquesta experiéncia i ens n'ofereix, amb una sinceritat descarnada, no sols la vivéncia de la seva circumstáncia i el dietari de les dues operacions quirúrgiques que va haver de sofrir, sinó la situació d'una llarga i complicada convalescéncia, que el va dur a la jubilació amb el sobrepuig de les reflexions que tot plegat li ha comportat. I ho fa des d'una fe interpel·ladora, que, sovint, segons ell, també és dubte, vacil·lació i desconcert, atés que el creient, encara que no ho sembli, és una mena d'incrédul que s'esforÇa cada dia per comenÇar a creure, tot desempallegant-se de les formes de paganisme que el tenallen, tot pugnant, vulgues no vulgues, per afrontar aquestes qüestions a la recerca d'una maduresa personal. Com diu el prologuista, el llibre «traspua vida i sinceritat», «tothom s'hi pot trobar reflectit, qüestionat o identificat». I és que «la diferéncia entre els seus escrits anteriors i el sentit general de Déu, el mal i el meu cáncer és que en aquells es parlava des de la raó i aquí es parla des de l'experiéncia». L'autor se serveix sovint de filósofs, sociólegs i teólegs reconeguts i de maitres á penser catalans -Raimon Panikkar, Lluís M. Xirinacs, Ramon M. Nogués, Francesc Torralba, Jaume Botey...- i arriba a la conclusió no sols que el Déu de Jesús en el qual vol creure -i ens n'explicita els trets característics segons el seu esguard personal- és l'anti-mal per excel·léncia sinó que no pot condemnar ningú a cap mena d'infern... En definitiva, un llibre original, íntim, apassionant i enriquidor.