Sinopsis Tot el que hi veig
«El Pantheon és una construcció humana, com aquell art de Rafael que suplanta la natura, va més enllà de l'evidència, crea un nou referent. S'interroga i ens interroga, forma part de les nostres vides i ens obliga a una mirada diferent. Compartida o solitària. Sortint del Pantheon, em penso que encara es pot anar al Settimio a menjar uns espaguetis amb sostre de t.fona blanca i un polsim de pecorino. No es pot exigir res més. Ni a l'art ni a la vida»