El fantasma enamorat

R. James representa, segons els especialistes, el punt culminant de la ghost story victoriana; a partir d'ell s'iniciaria doncs la decadéncia del conte de fantasmes tradicional. La ghost story, peró -segons Rafael Llopis-, no estava pas encara culturalment exhaurida, com ho demostra l'aparició d'algunes obres i autors, potser no superiors a aquell geni, peró sí molt estimables. El cas més sobresortint en aquest sentit és el de Vernon Lee, nom de plume de Violet Paget (1856-1935), contemporánia de M.R. James i important assagista, d'una enorme erudició, com ho demostra el seu excel·lent Studies of the Eighteenth Century in Italy (1880), i autora de nombroses obres literáries en tots els géneres (uns trenta títols, entre assaigs, drames i novel·les). Per als amants de la literatura fantástica, Vernon Lee ha aconseguit un públic d'adeptes incondicionals grácies a la seva petita obra mestra El fantasma enamorat (The Phantom Lover, 1886), que la col·lecció «L'Arcá» posa ara a l'abast del lector catalá actual. Formada en la millor escola narrativa del segle x/x, Vernon Lee aconsegueix de donar un sentit estructural a aquest relat, fins al punt que avui, més d'un segle després, sorprendrá més d'un lector per l'habilitat dels seus recursos i per la mateixa qualitat literária. Un tipus de recursos que han sabut aprofitar molt bé novel·listes com Daphne du Maurier. Un terratinent, allá a Okehurst, encarrega a un pintor desvagat -narrador al mateix temps del relat- que faci el retrat de la seva esposa. El pintor, d'entrada, accepta la proposta amb una certa desgana i indiferéncia, ja que va curt de feina. Peró aviat aquesta indiferéncia inicial es transforma en el comenÇ d'una folla passió -amorosa - que acabará fascinant-lo, i fascinant-nos, d'una manera irremissible.