L´OFICI DE VIURE

ComenÇat el 6 d octubre de 1935 durant el seu con¡finament, L ofici de viure va acompanyar Cesare Pavese fins al 18 d agost de 1950, nou dies abans que se suïcidés. «Feia anys que ja no hi pensava; escrivia. Ara ja no escriuré més faré el meu viat¡ge al regne dels morts.» Tenia quaranta-un anys. La seva vida havia transcorregut sempre fora del temps de l exili que li imposá el feixisme entre el seu poblet natal del Piemont i Torí, la ciutat adop¡tiva, entre el terrer impregnat de tradicions ances¡trals, de ritus obscurs, i la cultura urbana, moderna, americanitzada. Es justament un dels mérits més importants de Pavese la introducció a Europa de la novel·lística nord-americana (Dos Passos, Stein¡beck, Faulkner), de la qual va rebre múltiples in¡fluéncies en la seva narrativa, en la seva poesia i en el seu pensament. L ofici de viure és el títol pa¡radoxal que ell mateix doná al seu diari. No és un diari fet de máximes generals i enutjoses. Es un quadern d estudi i de sinceritat brutal amb el qual intentava descriure el seu camí d home i d escrip¡tor. Amarg, desesperat, violent, irónic, rarament seré, Pavese transmet al lector una bella meditació sobre l existéncia, els somnis, els records i la crea¡ció dirigida pel rigor intel·lectual i moral. L ofici de viure («Textos»), Detalles, de Hans Magnus Enzensberger («Argumentos»), i Los procesos de Moscú, de Pierre Broué («Documen¡tos»), van ser els primers títols de les tres col·lec¡cions inaugurals d Editorial Anagrama l any 1969.