Esperança sense optimisme

En una virtuosa demostració derudició, reflexió i humor, Terry Eagleton desglossa el concepte desperanúa tal com sha conceptualitzat des de lÂÆAntiguitat fins als nostres temps. Eagleton, que distingeix lesperanúa de loptimisme ingenu, l;alegria, el desig, lidealisme o ladhesió cega a la doctrina del Progrés, posa de manifest un punt de vista que requereix reflexió i comprom¡s: reclama una esperanúa sorgida duna racionalitat lúcida, que sha de cultivar mitjanúant la prÃáctica i lautodisciplina i que reconeix les realitats del fracÃás i la derrota, però es nega a resignar-shi i a capitular-hi. Lesperanúa autÿntica és indubtablement trÃágica, diu lÂÆautor, que també defensa les seves implicacions radicals com «una espÿcie de revolució permanent, lenemic de la qual són tant la complaenúa pol¡tica com la desesperació metaf¡sica». En aquest sentit, és un mitjÃá per afrontar el futur sense devaluar el present ni obviar el passat. Aquesta obra clarivident, que travessa segles de pensament sobre les moltes formes desperanúa Âûdes de lobra monumental dErnst Bloch fins als estoics, TomÃás dÂÆAquino, Marx i Kierkegaard, entre altresÂû, aporta claredat i una nova perspectiva a qüestions com la fe religiosa o la ideologia pol¡tica, aix¡ com altres reptes com el problema del mal, el paper del llenguatge en la construcció del pensament i el significat del passat. Esperanúa sense optimisme és una crònica compromesa i apassionada de la creenúa i el desig humans en un món cada cop més incert.