Francis Ysidro Edgeworth

Francis Ysidro Edgeworth (1845-1926) va ser un economista de la primera fornada neoclàssica i un dels pioners en el terreny de la inferència estadística. Tot i que en ambdós camps va fer contribucions notables, el seu tarannà discret i submís i la prepotència de Marshall i de Pearson van fer que la seva obra quedés relegada en vida a un injust segon terme. Després de la seva mort, l'aparentment carinyós obituari de Maynard Keynes va acabar d'enterrar la seva obra i com a tomba acadèmica el van deixar, ben momificat per Bowley, dins la seva pr.pia caixa, la "caixa d'Edgeworth". Per. des de fa cinquanta anys la seva anàlisi de l'intercanvi bilateral ha tingut una resurrecció espectacular i, d'altra banda, la progressiva formalització del corrent dominant -ultraneoclàssic- de l'Economia ha conduït a situar la figura d'Edgeworth en el punt de mira dels historiadors del pensament, tant econ.mic com estadístic, que reconeixen que va anar cent anys pel davant del seu temps. Malgrat aquest reconeixement, encara no hi havia hagut cap biografia com cal que ens acostés Edgeworth en el terreny personal. Només es disposava d'un grapat d'articles o capítols dispersos de llibres que deixaven molts punts foscos i obrien, més que tancaven, molts interrogants: Què se'n sabia de la seva família materna, d'origen català? A qui va estimar al llarg de la seva vida? Quins amics va tenir? De qui li va venir la inspiració inicial per construir les seves teories? D'on procedien els diners que li van permetre publicar les seves primeres obres? Com el van tractar els seus col·legues Jevons, Marshall, Walras i Pareto? Fins a quin punt va influir en Keynes i en els textos d'Economia del segle XX? Esperonat per l'origen mig català d'Edgeworth -que el professor Estapé, amb el seu sarcasme característic, presentava en els anys seixanta com "la màxima aportació de Catalunya a la ciència econ.mica"- Lluís Barbé ha fet seu el repte de reconstruir una vida força distant en el temps i en l'espai i ha dedicat més de deu anys de la seva recerca a aquesta apassionant tasca. Després de recórrer sovint les biblioteques de Dublín, Oxford, Londres i Cambridge i de desxifrar milers de cartes familiars, ha reeixit en confegir el retrat ple de vida que teniu entre les mans, perquè Barbé creu "com Seurat que a base de milers de punts de colors es pot arribar a compondre una imatge vívida i que dels mils detalls de les cartes -i fins i tot poemes- familiars en pot sortir una cr.nica que ens dibuixi un retrat prou precís". I a fe que ho és de precís, fins a un punt tal que l'autor aconsegueix que no tan sols arribem a conèixer Edgeworth, el gran economista i estadístic, sinó també que acabem per considerar-lo un vell amic.