Ah, sí? Com parlar de Déu als infants

Déu és un objecte estrany en la vida dels infants del nostre temps. Són fills d'una cultura on Déu és absent o com a mínim ha quedat eclipsat rere una constel·lació de petites divinitats. Viuen en un món sense Déu, juguen en un món sense Déu. L'experiéncia religiosa recula al pla de l'estricta intimitat. Des de la convicció que Déu és aquell Amor cósmic que alena la persona i la condueix a la máxima plenitud del seu ésser, l'autor considera que és valuós que els infants descobreixin, en el fons del seu ésser, aquesta energia creadora de bondat, de veritat i de bellesa. Els pares -diu- hem de potenciar en ells el desig de saber, peró sobretot, d'estimar. L'infant és un forjador de preguntes inquietants. Es crític, veloÇ, impertinent a voltes. Els seus interrogants fan envermellir. L'infant no coneix, encara, el tabú, ni és esclau del llenguatge políticament correcte. Descarat, innocent; pregunta i espera resposta. No s'acontenta amb qualsevol resposta. Vol raons, aspira a entendre el que pregunta. D'aquí el títol d'aquest llibre i la seva estructura, en forma de diáleg entre mare i fill. Les preguntes que es plantegen, algunes reals, altres elaborades, parteixen de l'experiéncia real de l'autor, pare de cinc fills, i se centren, sobretot, en la qüestió de Déu, la llibertat i la mort.