Analectes de Confuci

«Sóc un amant dels antics, un que s'afanya a buscar-los.» Confuci no se sent creador, sinó transmissor. El seu objectiu és, en conseqüéncia, educatiu. No en va, les Analectes comencen amb una saborosa invitació al coneixement: «Aprendre i, en cada ocasió, practicar el que s'ha aprés: ¿que no és un goig, aixó » A través de l'incansable amor a l'estudi caldrá anar construint l'home noble capaÇ de governar mitjanÇant la virtut. Amb un gran escepticisme, peró, sobre els polítics: «"Els qui es dediquen a la política avui dia, ¿qué tal són " El Mestre digué: "íAi! Gent de poca talla; no cal comptar-hi."» Les Analectes de Confuci són un dels llibres básics de la humanitat que han exercit una influéncia més ámplia i persistent. Precisament pel fet de constituir un dels llibres fonamentals del confucianisme -la tradició espiritual central que des de l'antigor ha vertebrat la civilització xinesa-, aquesta obra ha estat un referent essencial al llarg de les generacions per al món xinés i el seu ámbit d'irradiació en l'Asia oriental. Tot i el seu estil atomitzat, anecdótic, el·líptic, descontextualitzat, aparentment deixat a l'atzar, les Analectes ens ofereixen, després d'una lectura pausada i reflexiva, una imatge forÇa viva i matisada d'un antic mestre, el seu entorn i el seu ensenyament.