DIARIS DEL SOMORROSTRO

A la Barcelona dels anys quaranta, el fenomen del barraquisme no era nou. De la barriada del Somorrostro, ja se'n tenia constáncia a finals del segle XIX. Peró l'augment sobtat de població amb baixos recursos després de la guerra va fer que s'hi creessin noves construccions, auténtics infrahabitatges els habitants dels quals no tenien accés a serveis básics com l'aigua o l'electricitat, i encara menys a la sanitat o l'educació. Elaborat a partir dels diaris personals de Guillem Masana i Montserrat Serra, aquest volum descriu l'obra social que Carme Catá, Pilar Bonfill, VicenÇ Sánchez, Xavier Vallory i una colla d'altres joves de vint anys, católics, laics i compromesos amb l'Església, van dur a terme en aquella época al Somorrostro. Coneixedors de la feina duta a terme per aquest grup inicial, els caputxins van decidir implicar-se en el projecte, fet que els donava cobertura "institucional" davant els paranys i entrebancs que posava l'Església oficial. Un document excepcional que descriu amb detall les principals dificultas, les efemérides, les activitats i, fins i tot, les despeses que va generar l'obra social d'aquests joues des que van posar els peus al Somorrostro a les acaballes de l'any 1948, fins a la demolició, l'any 1966, de l'última barraca d'aquell barri oblidat.