Dues guerres i un exili

Als vuit anys, la vida d'un nen de Valls, fill d'una família suïssa arrelada a Catalunya, donará un tomb substancial. Amb l'esclat de la guerra civil, el seu pare, diputat socialista al Parlament, és nomenat Comissari de la Generalitat al monestir de Montserrat, amb l'encárrec de preservar el seu patrimoni de la destrucció revolucionária. Gerhard passará tota la guerra a Montserrat, on s'hostatjaran personalitats com Manuel Azaña o Lluís Companys i on tindrá lloc una sessió de les Corts republicanes. A Montserrat s'hi refugiaran també l'escultor Viladomat i el pintor Anglada Camarasa, i les famílies del Dr. Trueta i de Joan Comorera. El final de la guerra, que coincideix amb la mort de la seva mare, comporta l'exili a FranÇa, primer prop de París i després a Marsella, peró l'esclat de la Segona Guerra Mundial i l'ocupació alemanya fará que els Gerhard es refugiïn a Suïssa, d'on era originari l'avi patern. Des d'allá viurá una segona guerra i la immediata postguerra, fins que la família emigra a Méxic. Les memóries de Carles Gerhard signifiquen una aportació nova i diferent al panorama de la memorialística catalana de la guerra civil i de l'exili republicá, amb la narració objectiva i serena d'una experiéncia viscuda per un noi jove en uns escenaris poc habituals: la guerra vista des de Montserrat, i l'exili en un país neutral, peró encerclat per la Segona Guerra Mundial, com és Suïssa.