El criteri perdut

Una análisi amena del projecte escolar i educatiu del segle XXI. La crisi de la institució escolar els seus motius de fons, no les reformes legislatives conjunturals és un tema que causa preocupació i provoca debats aferrissats entre els diversos col·lectius implicats. Alguns signes de la decadéncia de l escola podrien ser la desaparició de l esforÇ personal de l alumne i la seva substitució per didáctiques de l interés; el «zapping» com a forma predominant de la práctica intel·lectual; la renúncia progressiva a la redacció de textos complexos i a la seva exposició oral; la progressiva introducció de práctiques de «debat», que reforcen el costum de l alumne de blindar-se darrere de la seva opinió; o el dogma que el paper fonamental de l escola és el foment de l autonomia de l individu. En aquest espléndid assaig que va rebre una menció especial del jurat del Premi IDEES d Assaig Breu en l edició del 2003 , Gregorio Luri afirma que aquesta realitat significa la fi del projecte pedagógic de l escola republicana francesa i del model de societat que aquesta volia contribuir a crear (en la que la instrucció pública, la ciutadania i la república formaven un tot). A través d un subtil joc de desvetllaments successius, l autor defensa la importáncia de la responsabilitat personal (que significa assumir el deute que l alumne té amb la societat i amb les generacions que l han precedit) i critica l abséncia dels conceptes de «criteri», «virtut» i «voluntat» en el vocabulari (i en la práctica) pedagógic actual. Gregorio Luri (Azagra, Navarra, 1955) Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona, treballa com a professor de Filosofia en un Institut de Batxillerat. Ha publicat, entre d altres, «L aventura d una ciutat» (Grijalbo, 1991), «El proceso de Sócrates» (Trotta, 1998) i «Prometeos. Biografía de un mito» (Trotta, 2002). Amb «Esbós del vol de l áliga» (Columna, 1998), va guanyar el Premi de Poesia «L Espurna del Clot» de 1998.