El malestar en la cultura catalana

El malestar en la cultura catalana té la gran virtut de resituar amb uns termes nous un debat estancat que sovint s'ha vist viciat pel victimisme o el partidisme de poca volada. Amb el rigor intel·lectual que li és propi i la distáncia que li dóna haver observat la cultura catalana des de la universitat británica durant gairebé dues décades, Josep-Anton Fernández respon a una qüestió urgent (Qué significa ser catalá avui ) amb idees noves i exemples originals provinents tant de la literatura com del cinema i la televisió. La construcció d'un espai cultural catalá ha estat un element central de la política cultural a Catalunya en els últims vint-i-cinc anys, un procés que anomenem normalització cultural. Segons Fernández, la normalització és l'expressió d'una ámplia crisi de models culturals que és característicament postmoderna, i que afecta els discursos de legitimació de la cultura catalana, els seus mecanismes de valoració dels productes culturals i els seus discursos identitaris. Fernández demostra amb una gran lucidesa per qué, d'enÇá de la mort de Franco, la identitat dels catalans ha experimentat una redefinició que ha dissolt el consens sobre el que significa ser catalá avui. De qué és símptoma el malestar en la cultura catalana Quins efectes té la subordinació política en el camp cultural I sobretot: podem imaginar un futur d'emancipació i un projecte de vida en comú