Sinopsis EL TEOREMA DE NOETHER
«Bach, Suite Violoncel no 5 Sarabanda. L?escolto i no s?acaba. / No hi ha res i em vulnera. / Un lament paorós i una pau absoluta. / Intervals impossibles dialoguen de temes esotèrics. / Inventa polifonia / amb una sola línia melòdica que fa olor de mar. I em commou sentiments brutals / que mai he pogut anomenar». Des de la perspectiva del Teorema de Noether, les simetries que s?observen en l?eix emocional no coincidexen amb les que hauria de generar l?eix racionalíssim del llenguatge verbal. Aquella olor de mar que evoca Guardiet no encaixa en cap eix de simetria conegut. Tenim un problema epistemològic greu, doncs. Però ens fa tan feliços...