Fumar-se el franquisme

«Caliquenyo: cigar prim i dur de tirar. Cigar humá. Irregular. Rudimentari. Llargarut. Esguerrat. Tort. Humil. Senzill. Intens. Comprimit. Cargolat. Una perfecta imperfecció. Es el cigar del poble. La gent vol fumar. El tabac és substitutiu de tot: de la miséria, la gana, les tristeses, els patiments, les angúnies, l'espera, l'amor, la mort... Cada cigar és un intent d'esgarrapar el que no tens. Cada caliquenyo és una capa per volar per sobre del vol gallinaci de la realitat.» Durant la postguerra, els pagesos del ponent catalá protagonitzen una história d'estraperlo, por i astúcia, en qué els límits de la legalitat es traspassen en nom de la supervivéncia. El caliquenyo s'erigeix així en el símbol d'una época en qué tot s'hi val per poder tirar endavant. Una realitat insospitada que havia quedat a l'ombra del relat oficial fins ara: el caliquenyo, el cigar que va mantenir amb vida el camp catalá i que es fumava a tot Catalunya. Francesc Canosa ens convida a conéixer tots els detalls d'aquesta história apassionant de la má d'una gran quantitat de protagonistes i testimonis i a descobrir amb rigor alló que anomena «la geografia del fum»: el país que va decidir fumar-se la miséria del franquisme amb un caliquenyo d'esperanÇa.