LA PRIMAVERA PENDENT

A la Barcelona de principis del segle XIX hi ha una dona que s'ha cansat d'esperar. «Es important passar fred a l'hivern per lloar la primavera tal com es mereix», li deia la mare. Carme Coroleu havia de convertir-se en una dona exemplar, discretament exemplar. Peró la mort prematura del pare i patriarca Coroleu fa «convenient» la boda entre la Carme i un misteriós Francesc Castany massa ocupat a fer volar coloms. La Carme haurá de fer front a un negoci colossal tota sola, amb el marit que ha fugit a Londres perseguint una quimera. Hi haurá moments en qué defallirá, se sentirá sola, impotent, peró cridará prou i es fará forta; una dona nova. Tancada en un rebost i fent inventari dels pots de confitura que delaten una emancipació molt traballada, la Carme ens narra una ciutat que sobreviu a les cendres de la guerra del Francés veient com es coven esperances renovades contra les falses promeses d'un Borbó. Barcelona, també, s'está transformant. ADA CASTELLS (Barcelona, 1968) torna a la novella sis anys després de Pura sang (premi Sant Joan 2012) i quan en fa vint de la publicació de l'aclamada El dit de l'ángel. Una carrera que no s'atura i que a cada pas guanya públic i ambició narrativa.