Libertas perfundet omnia luce! Aquesta frase, símbol de la Universitat de Barcelona, expressa la voluntat de fer arribar per tot arreu la llum del saber i la veritat de la nostra hist.ria des de la llibertat i la democràcia (...). .No caldria insistir en el desig l.gic d una institució que té més de mig mil·lenni al darrere de disposar d un relat fidel dels fets que han marcat la seva hist.ria, dels esdeveniments socials i polítics de què ha estat partícip com a subjecte actiu o passiu (...)..El que ara considerem cabdal és el 75è aniversari de la promulgació de l Estatut d autonomia de la Universitat de Barcelona del mes de setembre de 1933 (...). .No podíem deixar passar els tres quarts de segle de l efemèride sense reflexionar sobre el que van representar els pocs mesos d autonomia real, no gaire més enllà de la trentena. Cal restar al temps que hi ha entre setembre de 1933 i gener de 1939, dos períodes e què l Estatut resta suspès: des dels fets d octubre de 1934 fins al retorn de les esquerres el febrer de 1936, període durant el qual les idees progressistes queden congelades, i els mesos entre el juliol de 1936 i l octubre de 1937, en què hi ha un rector-comissari i el patronat desapareix. I com que també cal saber ben bé d on venim, del llunyà segle XV, per on hem transitat, enmig d Àustries, de Borbons, de repúbliques, d autonomies i de tota mena de circumstàncies econ.miques i socials, i cap on anem, des de la lluita contra el franquisme cap a la transició, la democràcia i el segle XXI, l estructura del llibre ja estava ben perfilada.