El Príncep i el Monjo

El Príncep i el Monjo es del autor ibn Khasdai, Avraham ben Xemuel y trata de

Adaptació en hebreu de la llegenda índia sobre la vida de Siddharta Gautama, Buda, coneguda a l'àmbit cristià medieval amb el nom de Barlaam i Josafat. Relat sobre el fill d'un rei que és preservat de tot contacte amb la malaltia, la vellesa i la mort però que finalment les veu i les coneix i això el porta a dedicar-se a l'ascetisme. La llegenda de Barlaam i Josafat forma part de la important herència que la novel·lística oriental va transmetre a la literatura europea entre els segles XII i XIII. La faula original procedeix del Lalita Vistara,  vida de Gautama o Buda; la història va ser escrita en sànscrit a l'Índia al segle V aC. El nucli narratiu al voltant del qual es desenvolupa la trama és la joventut de Buda i el despertar interior gràcies a l'acompanyament i als consells d'un monjo, que porta a la fundació d'un nou ordre religiós.