NO CAL LA VEU

NO CAL LA VEU es del autor QUINTERO, ARMANDO/ SOMÁ, MARCO y trata de

ôNo parlis llevat que puguis millorar el silenciö, deia Borges. Fins on pot transmetre un gest, una carícia, una mirada? Perquè no cal la veu per mostrar afecte o dir coses boniques.
 El contacte físic, com a mostra dÆafecte, és imprescindible per al desenvolupament emocional: dona seguretat, afavoreix lÆautoestima i millora la confiança en un mateix i en els altres.
 Somá manté aquesta actitud vital amb lÆaparició de les girafes. Mare i  filla no tenen veu, però tenen un altre mètode: les carícies. I la girafeta comparteix amb els altres animals aquesta forma de transmetre els sentiments i les emocions.
 A partir dÆaquest moment, la història fa un gir radical: les il·lustracions continuen mostrant personatges que gaudeixen sense necessitat de paraules, només amb abraçades, carícies I lÆaprenentatge  també es difon a noves formes dÆacostament a lÆaltre; així, des del moment que la girafeta ensenya a un elefant com són les carícies, aquesta interacció entre diferents continua: lÆelefant ho ensenya al tigre; el tigre, al llop...
 No hi ha dubte del pes de les girafes en aquesta història. Quintero diu que ôtots els animals emeten sons per cridar-se i dir-se que sÆestimen, menys les girafes, que són mudes; però per dirse que sÆestimen obren molt els ulls, per això els tenen tan grans, i es toquen. I això ho ensenyen a altres éssersö.