Tòquio blues. Norwegian wood

Tòquio blues. Norwegian wood es del autor Haruki Murakami y trata de

Considerada el clássic modern per excel·léncia de la literatura japonesa, i amb éxit aclaparador arreu del món, Tóquio blues narra l'educació sentimental d'un jove estudiant al Tóquio dels anys seixanta. Introvertit, tímid i seriós, Toru Watanabe s'enamora perdudament de Naoko, una noia continguda i impenetrable, i pateix una  crisi postadolescent que el porta a l'aïllament social i a la reclusió. Per sortir-ne, i davant les dificultats de la seva relació amb la Naoko, Toru es llanÇa a un espiral de sexe esporádic i un dia coneix la Midori, una noia vital, exuberant i plena de vida que revolucionará el seu món ordenat i tranquil.Tendra, escrita amb to melancólic i sensual i amb un ritme molt ágil, Tóquio blues és una novel·la rodona i plena d'humor que beu de Salinger, Sylvia Plath i Harper Lee. Amb el Japó contemporani com a teló de fons, i ple d'influéncies occidentals, Haruki Murakami ens narra, amb una encertada i equilibrada mescla de malenconia i sentit de l'humor, les angoixes adolescents, el desengany del primer amor, la reclusió en un mateix i el tránsit a l'edat adulta."La construcció narrativa de Murakami és exquisida i subtil; tot el que descriu está ple de possibibles significats simbólics: una camisa estesa al sol, trossos de retalls de paper, un passador de cabell en forma de papallona (...). Malgrat la malenconia metafísica, Tóquio blues també té tots els elements de les millors comédies", Steven Poole, The Guardian."En aquesta senzilla i trista história d'amor -una história que hauria de garantir a Murakami un nombre de lectors tan ampli com els que té al Japó- hi ha un fascinant retrat de "l'estiu de l'amor" a la japonesa",  Jonathan Levi, The Los Angeles Times."L'entrada de Murakami en el camp de la realitat és fascinant i emotiva, i molt encertada. Acosegueix refrenar les seves tendéncies cap a l'exuberáncia de la mateixa manera que els seus personatges aconsegueixen reprimir les forces que els governen al seu voltant", Paul Quinn, Times Literary Supplement.