El mirall entelat. Barcelona, identitat i projecte nacional

El mirall entelat. Barcelona, identitat i projecte nacional est de l'auteur Gabancho Ghielmetti, Patrícia et essaye

Per qué Barcelona no ha assumit el seu rol en la identitat catalana Per qué en les darreres décades Barcelona no s'ha alineat al costat de  Catalunya en la recuperació d'una identitat nacional sólida Des de la  Generalitat, Jordi Pujol va apostar per dotar el país d'infraestructures i equipaments, alló que en cultura es resumeix en museus, académies i biblioteques. Des de l'Ajuntament, Pasqual Maragall va abraÇar la modernitat, impulsant el disseny, l'impacte internacional, un cert glamur. La cultura catalana va sortir especialment malparada d'aquesta fractura, en perdre la batalla del prestigi i del mercat. I la fractura no s'ha tancat encara. En el moment actual, en qué Catalunya sembla avanÇar cap a la independéncia,  Barcelona ha d'assumir la seva responsabilitat amb el país i ha de jugar un paper crucial, ja que capitalitza la preséncia catalana al món. I aixó només será possible amb un canvi d'alló que s'ha anomenat «model Barcelona»: una ciutat espectacle, d'arquitectura icónica, pensada per al turista i el consumidor banal. Barcelona haurá de recuperar la identitat -la seva memória incrustada en el paisatge-, reconstruir la convivéncia cívica a l'espai públic, augmentar el sentiment de pertinenÇa dels ciutadans, cedir protagonisme a les iniciatives civils, assumir la seva capitalitat catalana. Només així podrá liderar Catalunya cap a la llibertat, cap a la construcció d'un Estat propi. Próleg de Jordi Portabella. Finalista del Premi d'assaig Irla 2011. Patrícia Gabancho Nascuda a Buenos Aires el 1952, és periodista i escriptora. S ha especialitzat en temes de cultura, história i urbanisme. Destaquem els llibres següents: Cultura rima amb  confitura, El Besós, el riu que mirava passar els trens, Despert entre adormits. Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona, El preu de  ser catalans, Crónica de la independéncia i A la intempérie. Una memória cruel de la Transició catalana (1976-1978). Col·labora en diversos mitjans de premsa, en tasques de difusió cultural i participa  en les principals tertúlies dels mitjans audiovisuals catalans.