Hi ha morts que pesen cent anys

Hi ha morts que pesen cent anys est de l'auteur Llopis, Tomas et essaye

La mort, de vegades, no significa oblit, sinó la por d'un estigma que condiciona les vides dels supervivents i manté viva la memória personal i col·lectiva. Aixó li esdevé a la nissaga dels Facadell de Beniarbeig, uns personatges i un microcosmos immergit en la conflictivitat social derivada de l'expulsió dels moriscos i de les condicions abusives que el senyoriu imposa als seus vasalls fins que no esclata la Segona Germania i es congria la guerra de Successió. Durant els cent anys que abraÇa aquest relat, pagesos, bandolers, capellans, nobles i procuradors entrellacen una história coral en qué les dones, de totes les classes socials, tenen un protagonisme decisiu  a voltes inconfessable i inconfessat. Hi ha morts que pesen cent anys  és alhora una mirada a la história del desballestament social, polític i económic del segle XVII valenciá que, com diu Joan Fuster, marca el destí futur del nostre poble.