L'arrencada del ferrocarril a Barcelona, 1800-1850. Del canal en sec de la Rambla al carril de Mataró

L'arrencada del ferrocarril a Barcelona, 1800-1850. Del canal en sec de la Rambla al carril de Mataró est de l'auteur Armengol Ferrer, Ferran et essaye

Ferran Armengol, amb un estil narratiu, quasi detectivesc, aborda els orígens del ferrocarril a Barcelona a partir de moltes fonts documentals, situant-lo en el marc de les circumstàncies polítiques, socials i econòmiques de la primera meitat del segle XIX. La inauguració de la línia ferroviària de Mataró, l’any 1848, representa l’entrada a l’era del ferrocarril de Barcelona i, per extensió, de tota la península Ibèrica. Tanmateix, ja  l’any 1800 s’havia assajat a la mateixa Rambla un sistema de transport sobre carrils, el “canal en sec”,  concebut pel científic barceloní Francesc Salvà i Campillo com a alternativa als canals de navegació. El canal en sec de Salvà i el “carril” de Mataró són, doncs, les fites que emmarquen  l’arrencada del ferrocarril a Barcelona, per bé que revelen els contrastos que experimentava la ciutat mentre Europa i Amèrica vivien la revolució del transport dels segles XVIII i XIX. L’experiment de Salvà s’avançava quatre dècades al debat sobre la substitució dels canals de navegació pel ferrocarril. El Barcelona-Mataró, en canvi, es va construir amb tecnologia i capital importats d’Anglaterra i va arribar quan pràcticament tots els països d’Europa occidental havien posat en marxa les seves primeres línies ferroviàries. Sens dubte, aquest decalatge deriva de la crisi econòmica i política de la Barcelona d’aquell temps però no és menys cert que aquestes iniciatives mostren una societat oberta al món, connectada amb els mitjans científics i intel·lectuals europeus i relligada amb altres ciutats d’Europa i Amèrica a través del comerç marítim. Ben mirat, que  Barcelona fos testimoni d’un experiment precursor del ferrocarril i també de la primera línia ferroviària de la península Ibèrica no és pura coincidència.