Quan sonava la sirena. Bombardeig de les centrals hidroelèctriques dels rius Noguera Pallaresa, Segre i

Quan sonava la sirena. Bombardeig de les centrals hidroelèctriques dels rius Noguera Pallaresa, Segre i est de l'auteur Gimeno, Manel et essaye

«"Quan sonava la sirena. Bombardeig de les centrals hidroelèctriques dels rius Flamisell, Noguera Pallaresa, Segre i Éssera entre els anys 1937 i 1938" és l'encertat títol escollit per parlar-nos d'un bienni en què la població civil visqué martiritzada per la penúria i les bombes, dirigides a objectius militars estratègics, com ara la paralització dels centres productors d'energia, però que acabaren afectant de manera important la població que vivia a prop. El treball ens situa a les primeres dècades del segle xx, amb la revolució tecnològica que representà la producció hidroelèctrica a gran escala i  el seu transport a distància. Va ser llavors quan les valls del Pirineu, Prepirineu i la plana de Lleida van adquirir protagonisme, atraient un flux inèdit d'inversions i de treballadors, amb un impacte  indubtable en la transformació econòmica i social de tot Catalunya. A partir d'aquesta necessària i ben sistematitzada introducció, el llibre aprofundeix en l'impacte de les hidroelèctriques en la societat, la seva importància estratègica en temps de guerra i com esdevingueren l'objectiu dels bombardejos de l'exèrcit revoltat, de la  mà de la Legió Còndor i de l'Aviazione Legionaria italiana. Al llarg d'un fil discursiu molt ben travat, l'autor ens presenta a partir de la utilització eficient de tota mena de fonts una relació completa dels bombardeigs patits per aquestes instal·lacions durant la  Guerra Civil i dels refugis que els ajuntaments i les mateixes instal·lacions van posar a l'abast dels treballadors i la població a onze centrals i a l'estació de transformació de la Pobla, en el marc de la col·lectivització de les empreses elèctriques esdevinguda els primers moments, tot il·lustrat amb profusió de fotografies, plànols i  croquis, d'indubtable interès tant per als coneixedors com per als profans.» Del pròleg de Conxita Mir Curcó