Van Gogh, suïcidat per la societat

Van Gogh, suïcidat per la societat est de l'auteur Artaud, Antonin et essaye

Un geni explicat per un altre geni Artaud ens va deixar una obra extensa: poeta, dramaturg, novel·lista, actor, director... era un geni  que vivia l art com a totalitat. Van Gogh, suïcidat per la societatés  un d aquests textos inclassificables, un «assaig-poétic», que no respon a cánons i que malgrat tot té una forÇa creativa que obliga el lector a seguir, gairebé a escoltar aquesta mena de rapsode aïrat que és Artaud. L autor s emmiralla en Van Gogh i es rebel·la contra la societat que «va suicidar» el gran pintor: els seus quadres, les estades al sanatori, la relació amb el seu germá, són analitzades des de l esperit lliure, crític, rebel i anárquic d un Artaud en estat de grácia que, defensant Van Gogh de la seva bogeria, es defensa ell mateix. Perqué, com diu, «en tot dement hi ha un geni incomprés.» O com explica Antoni Marí al text introductori, «la censura que s'ha imposat a la paraula del boig que, encara que sigui perseguida i clausurada, segueix exercint el poder de la imaginació o de la llibertat d'expressar-se». Un llibre escrit des de la frontera entre la follia i l'enteniment, clau per entendre el procés de la creació artística. Antonin Artaud (Marsella 1896 - Ivry-sur-Seine, 1948) Poeta, assagista, actor i director de teatre, creador del teatre de la  crueltat. El 1920 entra en contacte amb el surrealistes a través de Max Jacob. Busca continuament experiéncies noves al món del teatre, optant per una dramatúrgia básica i instintiva. Va passar per diverses  clíniques mentals i morí el 1948, sol i sense companyia. Van Gogh, suïcidat per la societat va publicar-se l'any 1947 i va rebre el Premi  Sainte-Beuve d'assaig l'any següent.