Victus (edició en català). Barcelona 1714

Victus (edició en català). Barcelona 1714 est de l'auteur Sánchez Piñol, Albert et essaye

«Ho explicaré tot! Com van fotre el general Villarroel, com van derrotar les nostres vict.ries. Perquè, fins ara, d'aquella guerra només he sentit les versions que vénen de dalt o de l'enemic.» Victus és una novel·la hist.rica que ens narra la guerra de Successió espanyola, un conflicte que pot considerar-se la primera de les conteses mundials i que s'acaba l'11 de setembre del 1714 amb l'apocalíptic assalt a Barcelona. També és la tragèdia d'en Martí Zuviría, un jove barceloní, alumne avantatjat del marquès de Vauban, que es converteix en un geni de l'enginyeria militar. Victus és un prodigi d'informació i rigor hist.ric al servei d'un relat àgil, potent i directe, amb una dicció rabiosament contemporània, que ens porta de França a Barcelona passant per Madrid, Toledo, Tortosa o les batalles de Brihuega i Almansa. I és també una obra sobre la Barcelona  irreductible del 1714, que va sofrir un setge desigual de tretze mesos i el bombardeig de més de trenta mil projectils. Victus posa en qüestió les versions oficials de tots dos bàndols i cedeix la paraula als autèntics protagonistes de la hist.ria, des de la figura immensa d'en Villarroel, el general que va defensar la capital catalana amb llàgrimes als ulls, fins als civils i soldats an.nims de totes les nacions que van lluitar a un costat i l'altre de les muralles. Per., per sobre de tot, Victus és un festí literari de primer ordre que es devora de la forma en què sempre s'han devorat les grans obres, com ho  demostra que se n'hagin venut els drets al rus, l'alemany, l'holandès, l'italià, el portuguès, el coreà, el croata i el francès. Ressenyes:
 «Un huracà d'aire fresc, una iconoclasta visió des de baix que refà el  mite del 1714 amb més potència. Més vibrant. Més proper.»
 Joan B. Culla, professor d'Hist.ria Contemporània «No s'assembla a cap  escriptor. Extraordinària.»
 Pere Gimferrer «Un antídot contra el verí de la manipulació.»
 Sergi Pàmies