(CAT).IV.Cos Professors d'Ensenyament Secundari Filosofia

Segons Ordre ECD/191/2012, de 6 de febrer que ha estat publicada al BOE el dia 7 de febrer queden prorrogats els temaris d'ingrés, accessos i adquisició de noves especialitats als cossos docents vigents amb anterioritat a l'1 de Gener de 2012. Amb motiu d'aquest canvi Editorial CEP posa a la seva disposició una edició revisada del temari que será válid per a les próximes convocatóries. L'home és un animal históric. L'home no té naturalesa, sinó que és história. Igualment succeeix amb aquesta acció privilegiada de l ésser humá. Es essencial a la própia experiéncia filosófica la seva historicitat. En aquest volum, el lector trobará el llarg camí recorregut per l'espécie humana des de la lluita de la raó contra els mites grecs, en l'aurora del pensar occidental, fins a l'emergéncia del pensament il lustrat en l'empirisme clásic. Com si d'una dialéctica de la il lustració es tractés, la história del pensament occidental és la história de l'afirmació de la raó, de la ciéncia, de la técnica i de la moralitat, sense que aquesta consolidació mai hagi pogut dur-se a terme plenament. Sigui com sigui, els temes aquí tractats, Sócrates, Plató, Aristótil, ciéncia hel lenística, Tomás d'Aquino, Ockham, les revolucions científiques (s.XVI XVII), el Racionalisme (Descartes, Spinoza i Leibniz) i l'Empirisme, representen moments álgids de la civilització occidental, en el que les idees de referéncia han donat noms a aquestes époques: hel lenisme, escolasticisme, nominalisme, revolucions científiques, cartesianisme, empirisme, etc. Es curiós observar com aquest llarg període de la História de la filosofia i de la ciéncia més de 2000 anys- comenÇa amb les explicacions fisicistas dels filósofs jónics i acaba amb les crítiques de Hume a la metafísica i l'afirmació del positivisme. Peró també és la história de la configuració dels grans problemes de la moral occidental. El racionalisme moral de Sócrates, l'ideal platónic d'una polis governada per la justícia, el concepte aristotélic de felicitat (realització personal) i la cristianització de tots aquests valors, és el bagatge históric amb qué Hume es troba. La reforma utilitarista que Hume opera sobre la moral és el resultat d'una llarga história en qué estan presents l'epicureisme, Th. Hobbes i els filósofs del moral sense (A. Ashley, el comte de Shaftesbury i F. Hutcheson.)