Política de Reciclatge

Gestió de residus de piles, acumuladors i bateries

Què son les piles i els acumuladors?

Les piles i els acumuladors son dispositius que permeten l'obtenció d'energia elèctrica per transformació de l'energia química. S'utilitzen en transistors, joguines, llanternes, rellotges, calculadores, càmeres fotogràfiques, telèfons mòbils, etc. Les piles i els acumuladors contenen alguns metalls pesants com el mercuri, el cadmi o el plom, que son potencialment perillosos per a la salut i el medi ambient. Per aquest motiu, es consideren residus perillosos i estan subjectes a una recollida i tractament específics.

Dins d'aquests conceptes, cal distingir entre pila, constituïda por un o diversos elements primaris (aquests no poden ser regenerats i, per tant, no son recarregables) i acumulador, constituït per un o diversos elements secundaris (aquests poden ser regenerats i, per tant, son recarregables). És a dir, un cop esgotat l'acumulador podem regenerar els elements actius; per tant, la seva vida pot contemplar diversos cicles de càrrega i descàrrega, fet que no ocorre amb la pila.

A alguns acumuladors se'ls anomena comunament bateries, com les dels telèfons mòbils, però aquesta denominació no s'ajusta a la definició de bateria establerta en la normativa europea i espanyola que regeix aquests residus, mentre que les bateries d'automoció i industrials sí que es troben incloses en aquesta definició.

Aquest tipus de residus, per les seves característiques i per la seva proliferació, es regeixen per una normativa específica a nivell europeu, la Directiva 2006/66/CE, que s'ha trasposat al marc normatiu estatal mitjançant el Reial Decret 106/2008, d'1 de febrer, sobre piles i acumuladors i la gestió ambiental dels seus residus i el Reial Decret 943/2010, de 23 de juliol, pel qual es modifica el Reial Decret 106/2008. Aquesta normativa incorpora els principis de «qui contamina paga» i de responsabilitat del productor, de manera que els productors, que posen per primera vegada aquest producte al mercat, com els fabricants, importadors o adquirents intracomunitaris, estan obligats a fer-se càrrec de la recollida i gestió de la mateixa quantitat, en pes i tipus, de les piles i bateries que hagin posat al mercat.

La normativa afecta tot tipus de piles, acumuladors i bateries, independentment de la seva forma, volum, pes, composició o ús:

• Piles botó
• Piles estàndard
• Acumuladors portàtils
• Piles, acumuladors i bateries d'automoció
• Piles, acumuladors i bateries industrials
• Altres tipus

Inclou també les piles, acumuladors i bateries procedents dels vehicles al final de la seva vida útil i dels aparells elèctrics i electrònics. Les úniques excepcions son les piles, acumuladors i bateries utilitzats en equips concebuts per a fins militars o destinats a ser enviats a l'espai, que queden exclosos d'aquesta normativa.

Símbols gràfics per a les piles, acumuladors i bateries en la recollida selectiva

El símbol que indica la «recollida selectiva» de totes les piles, acumuladors i bateries és el contenidor d'escombraries tatxat, tal com apareix representat a continuació:

• Els consumidors tenen l'obligació legal de retornar les piles i bateries al final de la seva vida útil.
• El compromís ecològic de no abandonar les bateries i acumuladors perillosos en els fluxos de residus urbans sense classificar.
• La possibilitat de lliurar bateries i acumuladors un cop s'han utilitzat en els punts de venda dels productors/distribuïdors.
• La Directiva 2011/65/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de juny de 2011, sobre restriccions a la utilització de determinades substàncies perilloses en AEE (Directiva ROHS2), orientada a la prevenció, que va ser trasposta a l'ordenament jurídic espanyol mitjançant el Reial Decret 219/2013, de 22 de març, sobre restriccions a la utilització de determinades substàncies perilloses en aparells elèctrics i electrònics.
• La Directiva 2012/19/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de juliol de 2012, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics (Directiva RAEE2), orientada cap a la gestió dels RAEE i incorporada a la normativa nacional mitjançant el Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics. Spanish legislation on waste of electric and electronic equipments (WEEE): Royal Decree 110/2015 of 20 february.
• Contribuir a la producció i consum sostenibles promovent, prioritàriament, la prevenció de la generació de RAEE i el foment de la preparació per a la reutilització. La directiva estableix que és especialment important avançar en un tipus de disseny i producció d'AEE que faciliti la reparació d'aquests productes, la seva reutilització, desmuntatge i reciclatge.
• Fer un ús més eficient dels recursos, reforçant el reciclatge i tenint en compte que és especialment rellevant la recuperació de les matèries primeres crítiques contingudes en els residus d'aquest sector.
• Millorar el comportament mediambiental dels productors d'AEE, els distribuïdors i els consumidors, i en particular, d'aquells agents implicats directament en la recollida i tractament de RAEE.
• L'obligació per als Estats Membres d'incrementar la recollida separada de RAEE de manera progressiva i en funció dels productes posats al mercat. A partir de 2016 l'índex de recollida mínim que haurà d'assolir-se serà el 45% del pes mitjà dels AEE introduïts al mercat en l'Estat membre de què es tracti en els tres anys precedents. L'objectiu mínim anual s'anirà incrementant fins a arribar a assolir el 2019, el 65 % del pes mitjà dels AEE introduïts al mercat en els tres anys precedents o, alternativament, del 85 % dels RAEE generats en el territori d'aquest Estat membre. La Directiva implica directament en la recollida separada de RAEE les entitats locals, els distribuïdors, els productors d'AEE mitjançant les seves xarxes de recollida pròpies i els gestors d'aquests residus.
• El manteniment de l'aplicació del principi de responsabilitat ampliada del productor, de manera que el fabricant de l'equip elèctric té l'obligació d'assumir el finançament de la gestió dels residus que procedeixen dels seus aparells.
• L'obligació per als Estats Membres de comptabilitzar la recollida de RAEE a través de tots els canals de recollida autoritzats: punts nets, distribuïdors, sistemes de devolució posats en marxa directament pels fabricants o recollida per gestors autoritzats per a tal finalitat. Cada Estat membre haurà d'establir els seus instruments de comptabilització de residus que garanteixin la fiabilitat de les dades i la traçabilitat dels residus recollits.
• L'agrupació dels aparells elèctrics i electrònics en 6 categories en lloc de 10.

Abans de dipositar l'aparell a les instal·lacions de recollida, l'usuari final haurà d'extreure'n les piles i acumuladors i dipositar-los en els punts de recollida selectiva d'aquests residus, sempre que no sigui necessària la intervenció d'un professional qualificat.

Gestió de residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE)

Introducció al rèxim jurídic dels aparells elèctrics i electrònics

Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics

El rèxim jurídic dels aparells elèctrics i electrònics (AEE), i el dels seus residus (RAEE), es va establir a nivell comunitari a través de la Directiva 2002/95/CE, del Parlament Europeu i el Consell, de 27 de gener de 2003, sobre restriccions a la utilització de determinades substàncies perilloses en AEE (Directiva ROHS1) i la Directiva 2002/96/CE del Parlament Europeu i el Consell, de 27 de gener de 2003, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics (Directiva RAEE1). Ambdues directives van ser traspostes a l'ordenament jurídic espanyol a través del Reial Decret 208/2005, de 25 de febrer, sobre aparells elèctrics i electrònics i la gestió dels seus residus.

Malgrat aquesta regulació europea, els RAEE han continuat incrementant-se com a conseqüència dels seus cicles d'innovació i substitució, cada vegada més breus, que han convertit els AEE en una font creixent de residus. Els RAEE contenen components perillosos que generen un problema important durant la seva gestió i, en alguns casos, aquesta gestió no ha aconseguit uns índexs de reciclatge adequats. A aquesta situació s'uneix la important sortida de RAEE fora de la Unió Europea de manera no controlada i el desconeixement de la gestió final d'aquests residus, amb el risc d'afectació a la salut humana i al medi ambient en els territoris de destinació, així com la consegüent pèrdua per a la Unió de components amb un elevat valor econòmic.

Com a conseqüència d'això, ambdues directives van ser revisades i, finalment, substituïdes per dues noves directives:

La Directiva de 2012 (RAEE2) incorpora els principis més actualitzats de la legislació comunitària en la matèria, especialment els principis de la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus i per la qual es deroguen determinades directives (l'anomenada «Directiva marc de residus»). Aquesta directiva recull els plantejaments d'ús eficient dels recursos, de prevenció i avanç cap a la dissociació del creixement econòmic i l'increment en la generació de residus, així com el principi de jerarquia de gestió de residus.

La Directiva 2012/19/UE (RAEE2) té com a objectius:

Altres aspectes que cal destacar de la Directiva son:

• L'obligació per als Estats Membres d'incrementar la recollida separada de RAEE de manera progressiva i en funció dels productes posats al mercat. A partir de 2016 l'índex de recollida mínim que haurà d'assolir-se serà el 45% del pes mitjà dels AEE introduïts al mercat en l'Estat membre de què es tracti en els tres anys precedents. L'objectiu mínim anual s'anirà incrementant fins a arribar a assolir el 2019, el 65 % del pes mitjà dels AEE introduïts al mercat en els tres anys precedents o, alternativament, del 85 % dels RAEE generats en el territori d'aquest Estat membre. La Directiva implica directament en la recollida separada de RAEE les entitats locals, els distribuïdors, els productors d'AEE mitjançant les seves xarxes de recollida pròpies i els gestors d'aquests residus.
• El manteniment de l'aplicació del principi de responsabilitat ampliada del productor, de manera que el fabricant de l'equip elèctric té l'obligació d'assumir el finançament de la gestió dels residus que procedeixen dels seus aparells.
• L'obligació per als Estats Membres de comptabilitzar la recollida de RAEE a través de tots els canals de recollida autoritzats: punts nets, distribuïdors, sistemes de devolució posats en marxa directament pels fabricants o recollida per gestors autoritzats per a tal finalitat. Cada Estat membre haurà d'establir els seus instruments de comptabilització de residus que garanteixin la fiabilitat de les dades i la traçabilitat dels residus recollits.
• L'agrupació dels aparells elèctrics i electrònics en 6 categories en lloc de 10.