Ciència, tècnica i agricultura a la Catalunya de la Il·lustració (1766-1821)

Aquest treball tracta sobre el moviment agron.mic a Catalunya durant el període de la Il·lustració. De l'estudi de les fonts consultades es posa de manifest l'existència d'un discurs que tenia com a eixos la potenciació i la modernització de l'agricultura. A partir d'aquesta constatació s'ha bastit una hip.tesi de treball que pretén demostrar que el moviment agron.mic català de la Il·lustració, tot i posseir uns trets específics que el dotaven de personalitat pr.pia, va seguir, tant des del punt de vista institucional, humà, com de propostes tecnol.giques, les directrius del seu hom.leg europeu. El treball es divideix en tres parts. Després d'una primera part en la que s'estudien els precedents agron.mics del punt d'inici de la recerca es dedica una segona part en la que s'aborden les qüestions centrals de la recerca: la institucionalització de l'agronomia a la Catalunya il·lustrada. La tercera part analitza i exposa les propostes tècniques i metodol.giques que les institucions i els agr.noms estudiats van propugnar. La novetat d'aquest treball estriba en posar de relleu l'existència d'un moviment de naturalesa científico-tècnica que es va produir paral·lelament a les transformacions del camp català del XVIII. Un moviment que, sense ser una especificitat pr.pia de la societat catalana del moment, va representar tot un estat d'opinió i un desig de transformació des dels pressupostos de la renovació científica i tècnica. Temes com l'ensenyament de l'agricultura, la invenció de noves màquines agrícoles, els nous mètodes de conreu o la lluita fitosanitària són algunes de les matèries que el lector trobarà en les pàgines d'aquest llibre.