Sinopsi El blues de la fi del món
Keret sempre troba noves escletxes en el mur de la realitat obscura que ens ha tocat viure. Però aquestes esquerdes no les omple de llum i esperanúa, sinó d'humanitat. I la humanitat, davant les diferents hipòtesis i possibilitats que proposen els relats d'El blues de la fi del món, optarÃá per ensopegar sempre amb la mateixa pedra. Aix¡ som i aix¡ serem i no tenim remei i aix¡ ens escriu l'Etgar Keret: de vegades amb tendresa, de vegades amb nostÃálgia del que podr¡em haver arribat a ser. Sovint amb un humor al caire de l'abisme, desafiant qualsevol promesa d'eternitat o redempció. Amb la grÃácia, l'enginy i la irreverÿncia de sempre. Ara, potser, amb un punt de clarividÿncia
trista davant del futur que ens espera.
Definitivament, un món sense els relats d'Etgar Keret seria un lloc horrorós i insofrible.