El catau del cuc blanc

Bram Stoker (Dublín, 1847 - Londres, 1912), creador de l'excepcional Drácula (publicat a «L'Arcá», núm. 8), va ser, durant més de vint-i-cinc anys, secretari del célebre actor teatral Henry Irving, per a qui va arribar a escriure una mitjana de cinquanta cartes diáries. D'aquí, i no pas a causa de la influéncia de Wilkie Collins, com alguns hi han volgut veure, la facilitat i l'éxit amb qué va saber estructurar epistolarment Drácula. Bram Stoker és autor, també, d'altres novel·les, algunes de tan inquietants com ara El catau del cuc blanc (The Lair of the White Worm), eclipsada potser per la popularitat del célebre vampir de Transilvánia. Una primera lectura d'aquesta novel·la satisfará, de ben segur, els amants de les novel·les de terror. Peró una lectura més detinguda pot fer descobrir més d'una analogia entre aquesta novel·la i Drácula. En les negres nits apareixen torbadores criatures, transformacions de personatges fascinants: si a Bucovina era un inquietant i atractiu Drácula, aquí és l'espléndida i misteriosa Lady Arabella. Si Drácula posseeix una forta cárrega erotitzant, Lady Arabella, per la seva banda, amb els seus sinuosos moviments hipnotitza i captiva no sols Adam Saltón sinó. també Oolanga, el misteriós criat negre del terratinent Edgar Caswall. I en totes dues novel·les les portes de l'infern es troben en un subsól -els soterranis on dorm Drácula- de pudors fétides i nauseabundes semblants a «la sentina d'un vaixell inundat amb una pila de rates ofegades».