El pistolerisme. Barcelona (1917-1923).

Barcelona, rebatejada com la Rosa de foc, va ser l'escenari de centenars de crims selectius entre representants sindicals i agents burgesos. La tradició del pistolerisme ja era forta a finals del segle XIX i va tenir capítols catastrófics com el de la Setmana Trágica el 1909. Així i tot, entre els anys 1917-1923 va adquirir el seu punt més álgid. Personalitats com Francesc Layret o Salvador Seguí el Noi del Sucre, entre molts d'altres, van morir cosits a trets, i les vagues violentes eren a l'ordre del dia. La més emblemática, la dels treballadors de la fábrica eléctrica La Canadenca, el 1919, que va durar tres mesos, va arrossegar els obrers de tot Catalunya, va provocar assassinats a tots dos bándols, va deixar Barcelona a les fosques i fins la premsa va haver de parar deu dies.En aquest marc históric, sorprén descobrir les xarxes i grups armats que coexistien a banda i banda: des dels proanarquistes fins a la gent d'ordre del Sometent. Fins al punt que el crim i el pistolerisme era un tema quotidiá per als barcelonins de l'época. Ho demostren la quantitat d'acudits gráfics que publicava la premsa, en capÇaleres tan punyents com L'Esquetlla de la Torratxa o La Campana de Grácia, peró també en diaris de to més seriós. Es per aquest motiu que Albert Balcells ha optat per fer-ne una selecció i acompanyar el text amb les vinyetes que considera més representatives.