Senyors, ¿us plau de sentir un bell conte d'amor i de mort Es de Tristany i d'Isolda la reina. Escolteu com amb gran joia, amb gran dol s'amaren, després ne moriren un mateix dia, ell per ella, ella per ell. Joseph Bédier (1864-1938), figura cabdal entre els romanistes de primers de segle, teoritzador apassionat sobre els orígens i el sentit de moltes parcel·les de les literatures romániques medievals, autor del clássic Les légendes épiques (1907-1914), va ser, per damunt de tot, un extraodinari prosista. En El romanÇ de Tristany i Isolda (1900) refongué i completá els diversos fragments dels antics romans tristanians del segle XII, per donar-ne una versió d'una forÇa lírica arrabasadora. La traducció de Carles Riba (1893-1959) en va publicar el 1921 representa, com totes les que va fer (tal com ho expressa Martí de Riquer en la presentació d'aquest volum), Un extraordinari enriquiment del catalá literari, constret amb má mestra a traslladar des d'alló més eteri i vague a alló més abstracte i subtil, l'expressió popular i l'expressió culta. Tothom sap qué els va passar a Tristany i Isolda perqué Wagner, que es va enamorar de la passió dels dos enamorats, els va ensenyar a cantar una ópera que més o menys cada any es representa al Liceu. Peró Bédier (i Riba) ens conta la história vertadera, la bona, l antiga, que per a un lector modern té l encant de les coses adolescents. LOLA BADIA, Avui Una de les meravelles literáries de la nostra cultura. FRANCESC PARCERISAS, La Vanguardia