ELS BARCELONINS (I ELS BARCELONINES)

Com som els barcelonins del segle xxi Som gent extremadament acollidora i orgullosa de la bellesa de la nostra ciutat, com diu Dan Brown a la seva última novel·la, elegants i cosmopolites (els dos últims adjectius ja no són seus), o més aviat resultem gent prudent i recelosa dels seus costums i espais Som tan moderns, tolerants i avantguardistes com ens pensem, o el nostre progressisme acaba allá on comenÇa el desordre d'aquest turisme que ens envaeix i ens atabala Ens hem posa't guapos a costa de ser més avorrits, es demana, no sense una certa nostálgia, Llucia Ramis a l'epíleg Es per aixó que Barcelona és dels únics llocs del món on quan seus sola (o sol) a la barra d'un bar no et parla ningú O és tot una qüestió de perspectiva, de l'alÇada des d'on es contempli l'activitat frenética que bull a les voreres de la Barcelona diürna Segons Sergi Pámies, sí: l'aerodinámica de la persona alta juga al seu favor, especialment a la Diagonal, on la profusió de vehicles temeraris posa a prova els físics més baixos i arrodonits. Amables peró distants, més simpátics amb els de fora que amb els de dins, llaminers peró amb tendéncia a l'acidesa estomacal, narcisistes sense arribar a ser tibats, assenyats i arrauxats segons ens pentina el vent, tossuts i somniadors peró en cap cas estridents. Així són els barcelonins de Márius Carol, dels quals també podria dir, amb la mateixa satisfacció que Pla: «Jo he cultivat el seu tracte i n'estic molt content. Són molt bona gent».