ELS TREBALLADORS DE LA MAR

Tenim al davant una obra poc coneguda, Els treballadors de la mar, d'un autor més que reconegut i publicada el 1866. Victor Hugo escrigué aquesta obra durant els anys d'exili a les illes anglonormandes del canal de la Mánega, a l'illa de Guernsey. Qui llegeix aquesta obra queda fascinat davant l'episodi de la lluita del protagonista, en Gilliatt, contra un pop gegantí, un episodi que ens remet al mite universal de l'heroi que venÇ el monstre. En Gilliatt és el personatge feréstec, asocial, que viu al marge de tot i de tothom, que sempre actua en solitari, i, per tant, que ens allunya del títol en plural de la novel·la. Peró en Gilliatt no és l'únic personatge solitari: mess Lethierry, en Rantaine, en Clubin i la mateixa Déruchette són també personatges molt solitaris; en aquesta novel·la, la solitud, tant física com moral, forma part de l'esséncia dels personatges i dels llocs en qué evolucionen. Si en Gilliatt s'enfronta al pop monstruós és perqué ha sortit al mar per salvar la máquina de la Durande, el vaixell de vapor dissenyat per mess Lethierry, que s'avará precisament un 14 de juliol i que naufragá perqué un capitá traïdor l'estavellá contra les roques. D'aquí ve que molts contemporanis de l'escriptor considerin que entre les diverses interpretacions també es pugui parlar d'una novella d'anticipació política, en la qual el vaixell naufragat representa la república, el capitá traïdor és Napoleó i el salvament de la máquina del vaixell per part d'en Gilliatt simbolitza el restabliment del régim republicá. Els treballadors de la mar té molts trets del génere fantástic. Victor Hugo va ser contemporani de Charles Nodier, de Gérard de Nerval, de Théophile Gautier, grans autors de la literatura fantástica. La bruixeria, la mágia, les supersticions, els esperits i les cases visionades en són elements presents. Estem davant d'una obra que captiva el lector, i en la qual també descobrirá en més d'una ocasió el gran poeta que va ser Victor Hugo. De la presentació d'Anna-Maria Corredor Nascut a BesanÇon el 1802, Victor Hugo va viure la infantesa a Córsega, Nápols, Madrid i, sobretot, París. Hugo mostrá molt aviat el seu talent literari: el 1815, abans d'ingressar al collége Louis-le-Grand, escriu els seus primers poemes i les tragédies Irtaméne (publicada el 1816) i Athélie (publicada el 1817). Sembla que també data d'aquesta época la célebre frase «Je veux etre Chateaubriand ou rien», que Hugo escrigué en un quadern escolar. El 1822 es casa amb Adéle Foucher, la seva amiga de la infantesa, amb qui tingué cinc fills; la trágica mort als dinou anys de la seva filla gran, Léopoldine, l'afectá profundament. Poeta, dramaturg, novellista, Hugo és considerat el pare del moviment romántic francés. Nostra Senyora de París, Els miserables, La llegenda dels segles... són títols prou coneguts. Els treballadors de la mar, en canvi, és una novella poc coneguda i mai fins ara traduïda en catalá. Victor Hugo va morir el 1885. Durant diversos dies, milers de parisencs es van concentrar davant el seu domicili per acompanyar-lo en els seus darrers moments; i és que Victor Hugo, a més d'un gran escriptor, va ser un polític compromés, l'amic del poble, i sobretot dels més febles, el defensor de la llibertat i la justícia social, en definitiva, el guardiá dels valors republicans.