Francesc Pujols i la filosofia

Francesc Pujols morí a Barcelona l'any 1962. En aquell moment, Josep Pla escrivia les següents reflexions: "Físicament, tant com intel.lectualment, em semblá sempre un home fora de mida, distint del corrent. [...] Pujols no va fer res per evitar el pintoresc. N'ha sentit la fascinació. Peró la gent no ha passat d'aquí. L'ha tingut per un home anecdótic". Certament, Pujols és un intel.lectual imprescindible per a comprendre la Catalunya contemporánia, peró per a la majoria de gent fou, i és, un humorista. Peró molts el va tenir en alta estima: Eugeni d'Ors, Joan Crexells, Salvador Dalí, Josep Mª de Sagarra, Artur Bladé... Aixó no treu que pel franquisme i perqué la seva obra fou majoritáriament publicada en premsa passa que, tot i que és conegut, no en tenim ni un coneixement rigorós ni tota la seva obra a l'abast per valorar-la adequadament i per contrastar les paraules elogioses que li han dedicat Pla i Dalí. En aquest llibre, a banda d'un bon estudi introductori, s'agrupen els articles i conferéncies de Pujols que tenen com a fil conductor la filosofia. Foren escrits i publicats entre 1922 i 1938 i els hem agrupat cronológicament i temáticament per tal que hom tingui una visió de conjunt del seu pensament.