Gramática de la llengua catalana

La Gramática de la llengua catalana és la gramática oficial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Ha estat pensada com la gramática normativa de referéncia del segle XXI. A diferéncia de la de Pompeu Fabra, que era una gramática d'autor, la de l'IEC és una obra col·lectiva, oberta a la participació d'experts diversos i consensuada en el si de la Comissió de Gramática i la Secció Filológica, i ratificada pel Ple de l'IEC. La Gramática de la llengua catalana dóna continuïtat a la normativa gramatical que Pompeu Fabra va establir l'any 1918, i es presenta més completa i actualitzada. No introdueix, doncs, canvis substancials, sinó matisos i més flexibilitat, i amplia i detalla la gramática de Fabra per donar resposta a qüestions que aquest no va plantejar o que va apuntar molt esquemáticament. Al mateix temps, incorpora les solucions avalades per la tradició i el prestigi social que encara no tenien el reconeixement per part de la norma. L'obra es caracteritza perqué presenta la norma partint de la descripció gramatical i atenent al marc geográfic (els parlars) i social (és a dir, els diferents registres), així com, més esporádicament, a la dimensió oral i escrita. També presenta en primer terme i d'una manera neutra els fets generals que són válids en tots els territoris del domini lingüístic catalá i en tots els registres, i concreta en quins parlars i registres són válids els restants, i si una determinada forma és o no és acceptable.