Josep Aragay i Blanchar (Barcelona 1889 - Breda 1973) va ser un dels personatges més rellevants del panorama cultural del Noucentisme. Dibuixant, pintor i ceramista, Aragay va ser també gravador, poeta, professor, polític i teóric de l'art. Polemista incansable, va defensar fins al final de la seva vida l'ideal noucentista i va destacar, amb el seu carácter vehement i abrandat, com un dels ideólegs essencials del moment. Tot i la influéncia que va exercir en el debat intel.lectual entre classicisme i modernitat dels anys vint, Aragay ha estat, més enllá de la seva faceta com a ceramista, un gran desconegut. El llibre de Xavier Castanyer -elaborat a partir de la seva tesi doctoral- pretén restaurar la memória d'aquest artista i donar a conéixer l'abast real i la justa incidéncia que ha tingut en l'art catalá contemporani. Es tracta del primer estudi integral sobre Josep Aragay i és fruit de la investigació realitzada sobre una extensa i diversa documentació inédita. Concebuda amb l'objectiu ambiciós d'abastar la trajectória artística i vital d'Aragay, aquesta obra esdevé molt més que una biografia d'autor i ens permet endinsar-nos en una época i comprendre molt millor el Noucentisme, aquell moviment tan complex que, com diu Francesc Fontbona en el próleg del llibre, "tan bé encarná la vida, i no sols la cultural, de bona part de la Catalunya del primer terÇ del segle XX, un país en construcció, que com el teixit de Penélope, es feia i es desfeia al ritme de les brandades polítiques que varen sotraguejar-lo".