Joyce i les gallines

La Dora, una periodista d'informació municipal que omple les págines d'una agenda imaginativament titulada Som-hi!, ha d'agafar cada dia la Renfe per baixar i pujar del Vallés Oriental, on viu, a Barcelona, on treballa. Una conversa entre un grup de pacients psiquiátrics, les interferéncies veïnals que impedeix en una lectura reposada de L'ofici de viure, un viatge al Dublín de Joyce i el sucre concentrat d'una cavalcada de Reis generen una seqüéncia d'absurditats que faran que la protagonista entri en un estat de distanciament respecte de la realitat: ¿és veritablement normal alló que es considera normal ; ¿com podem sortir del camí que ens han traÇat ; ¿per quins set sous ens sotmetem a relacions de poder i a maneres de viure que ens són contráries De sobte, la Dora se sent com aquella gallina que el seu pare va fer parar boja quan li va enganxar el cap amb la porta del corral. Per sort, els trajectes amb tren li serviran per anar madurant un pla d'acció inspirat en l'artista de carrer Banksy. Joyce i les gallines parteix d'una constatació que requereix prendre mesures drástiques. L'existéncia massa sovint no té sentit, i tots necessitem un pretext per tirar endavant com sigui. Amb un humor de vegades lacónic i de vegades descordat, Anna Ballbona traÇa el retrat d'una dona en transformació, d'un paisatge desdibuixat i d'un temps d'incertesa.