La noia que es va capbussar endins el cor del mon

Com entendries la vida si el teu cervell no et permetés entendre els eufemismes, les metáfores, si les teves connexions neurológiques no et permetessin mentir ni tenir fantasies Peró, i si al mateix temps tinguessis una memória privilegiada i la teva capacitat d'organització espacial estigués dins de la categoria de geni... En definitiva, com entendries la vida vivint en un pragmatisme absolut peró amb un alt grau de simplicitat i lucidesa Aquesta noia es diu Karen i és la protagonista i alhora narradora d'aquesta fantástica obra.Tot comenÇa a Mazatlán, poble costaner del Pacífic mexicá. La tieta de la Karen, arribada d'Estats Units per heretar l'empresa familiar, Atunes Consuelo, es troba la Karen, la seva neboda, una nena totalment desvalguda i deixada de la má de Déu. Les limitacions mentals i la incapacitat óbvia de la Karen per comunicar-se o interactuar amb altre gent fa que la seva tieta Isabelle es dediqui d'inici a «civilitzar» la noia. Obsessionada en el tractament de la tonyina, la Karen inventa una nova forma de pescar-la sense «estrés» i de protegir els dofins que habitualment són capturats en el procés. La Karen es va «humanitzant» cada cop més peró sempre amb distáncia... «I allá, a prop d'ells peró alhora lluny, em vaig adonar que sempre seria així. M'estaria a prop dels humans, peró lluny.» A la Karen li agrada existir... «I ajaguda tota Jo al fons de la sorra de l'oceá, em dedico a existir. A ser. I a la máxima felicitat possible: a mirar.»