Evian passeja sol per una Valéncia tardorenca al capvespre, immers en les contradiccions d'una vida universitária que ja toca deixar enrere i el món del ball que li ha descobert el seu amic Raimon. Uns personatges enigmátics vénen a sacsejar el temps nebulós d'Evian: Andrea, una estudiant alemanya que coneix a la facultat; Kristal Nekone, una amiga mig eslovena de Raimon de l'ambient de la salsa, i un misteriós borratxo amb una estrella de David penjada al coll. Evian coneixerá, a més a més, el senyor Vicent Ciscar, un anciá que li descobrirá els llocs de la Valéncia de la Guerra Civil i que li parlará d'un terrible succés de postguerra viscut al carrer La Pau. Com peces que ha d'encaixar a través de diversos viatges, Evian arreplega a Amsterdam fragments del diari d'Anna Frank; a Cracóvia troba rastres de jueus que escaparen del gueto; a Munic descobreix la senda daurada dels herois antinazis i a Friburg veu el cocodril que trau el cap del canal. I encara hi ha més peces per encaixar: gorres de Lenin a Rússia, quadres de Leonardo da Vinci a Cracóvia, fotografies de nazis de Frísia... Al final del periple, tot acaba a Itaca, amb el minotaure enfront d'Evian, cara a cara, després de recórrer de punta a punta el laberint. Com Ulisses, Evian ja ha fet el viatge i com Tesseu, ha reconstruït el fil i sap que en trencar el darrer cantó trobará el minotaure. I potser el minotaure també l'está esperant a ell, amb els ulls espurnejants de qui ha comés el darrer assassinat pendent des dels temps del diari d'Anna Frank.