L'abisme de Maracot

Un equip de científics, dirigits pel doctor Maracot, sósia del professor Challenger (Les aventures del professor Challenger, col. L'Arcá, núm. 50), s'embarquen per fer una recerca amb la máxima discreció possible («ja que temia que algú altre se m'avancés») amb l'objectiu d'«arribar al fons de l'Oceá Atlántic». Dintre d'una gábia d'acer connectada al barco inicien el descens a les obscures profunditats oceániques, peró un pop gegant trencará els cables i llanÇará els protagonistes a una série d'aventures i descobertes sorprenents, com ara la > lítica Atlántida, la mateixa que el nostre gran poeta Verdaguer havia cantat épicament més de cinquanta anys abans. Sir Arthur Conan Doyle (1859-1930) va escriure L'abisme de Maracot (The Maracot Deep, 1929) al final de la seva brillant carrera d'escriptor, una obra en la qual demostra una vegada més la seva capacitat narrativa, ja que «cada escena adquireix una mena d'intensitat mágica» (Fernando Savater), i el seu gran do per a la inventiva. A aixó cal afegir-hi el fet que al cap de cinc anys de ser publicada aquesta novel·la es va inventar la batisfera, que el lector reconeixerá com l'artilugi de curiós disseny amb el qual el doctor Maracot i el seu equip, i nosaltres els lectors, inicien el seu viatge al món de la fantasia.