Mística i diàleg interreligiós

«Una religió sense mística es redueix a una ideologia més o menys convincent, a una institució més o menys útil, tot abdicant de la seva funció, que és la d'instruir un camí personal de salvació.» Ho subratlla Raimon Panikkar, que insisteix a parlar d'una mística que no és «ni una especialitat ni un privilegi d'uns quants», sinó que «pertany a la mateixa naturalesa de l'home». Lluny, doncs, d'associar-la a una idea de refugi i evasió, els coautors de Mística i diáleg interreligiós ens conviden a valorar la mística com una experiéncia lligada a la quotidianitat sense defugir els grans problemes de la humanitat. Són evidents els vincles entre mística i diáleg interreligiós: «Allá on hi ha místics de diferents tradicions religioses en diáleg, aquest diáleg és més fluid, més sincer, més profund, més obert», apunta Francesc Torradeflot. Ho demostra aquest llibre, fruit d'una conferéncia internacional sobre mística i diáleg interreligiós celebrada a Barcelona l'any 2002. La vintena de participants que hi van prendre part fan les seves aportacions mitjanÇant l'exercici del diáleg en viu -recollit per Ignasi Boada en el capítol central, «Converses espirituals»- i a través de l'escriptura -amb la ponéncia inaugural de Raimon Panikkar, les autobiografies espirituals dels protagonistes del diáleg, i el text final de Xavier Melloni.