Un gran incendi trenca la monotonia de la Col.nia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a lÆesglésia en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú? Atrapat, atrapat queda el lector fins a lÆúltima pàgina dÆaquesta novel.la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions. Olor de Col.nia evoca la vida dÆuna col.nia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets dÆuna fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també lÆescola per als fills, lÆesglésia, les botigues i les cases per viure-hi. Sílvia Alcàntara i Ribolleda, nascuda a Puig-reig (El Berguedà) el 1944, a mitjans dels anys seixanta es trasllada a Terrassa, on viu actualment. Com molta gent de la seva generació, fins que no sÆacaba la dictadura no pot estudiar la seva llengua i, quan ho aconsegueix, se li obre un món que no havia pogut ni imaginar. Es posa a escriure i encara no ha parat. A principis dels anys noranta, obren una escola a Barcelona, lÆAula de Lletres, on ensenyen tècniques dÆescriptura literària; és de les primeres a apuntar-sÆhi. Després, a lÆAteneu Barcelonès completarà lÆaprenentatge. El 2009, irromp en el panorama literari català amb la publicació dÆOlor de Col.nia, un èxit esclatant de crítica i de vendes. LÆobra, que evoca la vida dÆuna col.nia tèxtil catalana durant la dècada de 1950, rep els guardons QWERTY BTV (2009), Regió7 de Cultura (2009), Joaquim Amat-Piniella (2010) i és finalista del premi Llibreter (2009). Així mateix, sÆha acabat dÆenllestir el rodatge de la minisèrie basada en la novel.la, que sÆemetrà pr.ximament per TV3.