Paraula viva contra llengua normativa

Quina llengua espontánia se sent als mitjans audiovisuals de Catalunya Com parlen els entrevistadors i els entrevistats Quin catalá fan servir els «famosos», siguin polítics, pintors, escriptors, humoristes gráfics, cantants, empresaris, sociólegs, militants gais, actrius o futbolistes Aquest llibre, seguint la línia de recerca iniciada per l'autor amb El catalá que ara es parin -un dels grans éxits editorials recents-, estudia la llengua televisiva de 26 personatges públics: Maciá Alavedra, Vicent Andrés Estellés, Anna Balletbó, Maria Aurélia Capmany, Armand Cardona Tor- randell, Alberto Closas, Xavier Elorriaga, Carles Ferrer Salat, Josep-Vicent Marqués, Andreu Martín, Ovidi Montllor, Federica Montseny, Guillermina Motta, Jaume Perich, Jordi Petit, Francesc Pi de la Serra, Núria Pompeia, Baltasar Porcel, Juanjo Puigcorbé, Carles Rexach, Rafael Ribó, Antoni de Senillosa, Julieta Serrano, Jordi Solé Tura, Manuel Vázquez Montalbán i Joan-Pere Viladecans. Fins a quin punt la parla viva s'allunya de la normativa O potser ja és hora de preguntar: No será que la normativa queda massa lluny de la parla Una enquesta raonada sobre dotze casos concrets en qué normativa i parla divergeixen és contestada per periodistes, locutors, assessors lingüístics, directius d'emissores, lingüistes, professors de periodisme i estudiants. El resultat permet a l'autor d'argumentar la necessitat d'una reforma de la normativa establerta per Pompeu Fabra quan encara no existia la televisió.