Poètiques de la natura

Aquest quadern aborda la condició de la naturalesa com a font inexhaurible d'inspiració artística i la configuració per part dels creadors d'un imaginari poètic, simb.lic i oníric. En el tombant del segle XIX al XX, en plena època de la industrialització, es definí un nou sentit espiritual de la naturalesa, fruit de la inuència del Romanticisme i del simbolisme, i alhora es creà un marc de convivència d'aquesta visió amb una altra de materialista, que reduïa la idea de natura a una dimensió del tot tangible i mesurable. A Poètiques de la natura s'estudia com la necessitat de protegir espais del territori i la reformulació de valors espirituals van ser l'essència d'aquest moment. Així mateix, s'hi mostra un repertori de joguines fabricades a partir d'elements naturals que esdevenen artefactes ecol.gics de difícil conservació i s'hi destaca la importància que assolí la joguina industrial o econ.mica arran del debat entre art i indústria. Clou el volum una reexió sobre els corrents estètics, que oscil·laren entre dos pols: el concepte de mimesi i el de símbol, amb els quals enllacen les figures de Maurice Maeterlinck i Adrià Gual.