Roc de Quer.

Roc de Quer ( pedra de pedra') és un d'aquests dobles topónims típics dels Pirineus, com Vall d'Aran ( vall de la vall') o Pont de Suert ( pont del pont'). Roc de Quer també és una expressió popular de la Seu d'Urgell i és en aquest sentit que el fem servir com a títol del recull de textos (relats, contes i experiéncies personals), escrits amb motiu de la XV Trobada d'Escriptors catalans i occitants a l'Alt Urgell, l'estiu del 2008: Pep Coll, Maite Salord, Joan-Claudi Foret, Isidre Domenjó, Antónia Escala, Josep M. Sala-Valldaura, Aureliá Lassaca, Joan-Loís Lavit, Albert Villaró i Sergi Javaloyés, entre d'altres.Roc de Quer centra el seu ámbit d'acció en la geografia que va d'Organyá a la Seu d'Urgell, amb el majestuós Cadí com a teló de fons i una temática ámplia, que va de l'experiéncia de la própia trobada, amb contes sobre antics oficis, com els tractants de bestiar; vells costums, com el d'aprofitar els aplecs religiosos per maridar pubilles i cabaleres; históries de rectors i margendones; el relat históric d'uns fugitius de la Revolució Francesa, ara que "els dimonis s'han emparat per sempre més de FranÇa", i la divertida peripécia de dos guárdies civils reconvertits en mossos d'esquadra a punt de jubilar-se, als quals encomanen vigilar la trobada d'escriptors que és l'origen i el nucli d'aquest recull que presentem.