Sense illes ni sirenes

Sense illes ni sirenes. Viatge per la Grècia sòlida és el relat, escrit i visual, dun primer viatge a la Grècia continental, viscut no com una guia ni com un exercici erudit, sinó com un recorregut interior, fet de paraules i dimatges, on el paisatge, les pedres i els referents literaris i iconogràfics guien la mirada dels autors. Parteix de la tensió constant entre el pòsit cultural don parteixen les perspectives dels viatgers i ladaptació a les circumstàncies particulars duna travessia per la Grècia «sòlida», lluny de les illes i dels clixés, seguint carreteres, museus, ruïnes i ciutats marcades pel pas del temps. DAtenes a Tessalònica, passant per Micenes, Epidaure, Olímpia, Delfos, Meteora, el viatge sarticula com una suma de mirades: la clàssica, la contemporània i la de la pròpia experiència. Les pedres dialoguen amb Homer, Plató, Aristòtil, Fídies o Praxíteles, però també amb escriptors i artistes contemporanis i amb els cafès, els mercats, els hostals mig buits i les converses compartides. El llibre avança en forma de doble dietari, literari i fotogràfic, confrontant la Grècia llegida i imaginada amb la Grècia caminada i percebuda. No sha intentat dexplicar Grècia, sinó contar què ens passa, la manera com amb ulls atents, assumim que viatjar com llegir o contemplar les obres dart no és comprendre-ho tot, sinó deixar-se transformar, encara que siga només un poc.