Tancar la terra

Durant el segle XIX, es va mantenir un procés de tancament de terres que s'havia iniciat amb anterioritat i que, malgrat els diferents marcs jurídics, buscava la prohibició efectiva de tot tipus d'usos col·lectius (pastura, aprofitament de llenya, cacera, pesca o circulació pels camins) sobre terres de propietat privada. El llibre té com a objectiu estudiar aquest procés de tancament de finques i de construcció social de la propietat rural a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX. Més enllà de les lleis del nou estat liberal, que protegien i consagraven les terres de domini particular, s'hi analitzen les estratègies dels propietaris per defensar i consolidar els seus drets de propietat a través dels discursos i dels usos socials de la informació. També s'estudien les diverses tipologies de guarderia rural i les diferents formes de repressió que es varen utilitzar per castigar les nombroses resistències socials. La font principal amb què s'avalua l'abast de l'individualisme agrari són els anuncis de tancament de terres de vedat i acotament publicats en els butlletins oficials de les quatre províncies catalanes. La distribució territorial dels anuncis assenyala la Catalunya dels masos, especialment el nord-est, com la zona on aquest fenomen va donar-se amb més intensitat.