https://www.imosver.com/ca/articulo/D810010019D810010019Tintin al tibet -catala-13.21Després de llegir als diaris la notícia d'un accident aeri a l'Himálaia, Tintín té un somni en el qual el seu jove amic Tchang está ferit i mig enterrat a la neu i li demana ajut. A l'endemá s'https://static.serlogal.com/imagenes_small/9788426/978842611182.jpgLibrosLibros/COMIC Y JUEGOSEn stockJOVENTUT, EDITORIAL000https://static.serlogal.com/imagenes_small/9788426/978842611182.jpgD810010001D810010002D810010003D81001000413.950.699788426111821Librosidioma_CatalàCATformato_Tapa duraautor_Herge-tintin Catalansaga_(CAT).TINTIN
Aquest tipus de galetes permeten a l'usuari la navegació a través d'una pàgina web, plataforma o aplicació i la utilització de les diferents opcions o serveis que hi hagi.
imosverlaravel_session
Descripció
Aquesta galeta és necessària perquè el lloc web funcioni i no es pot desactivar en els nostres sistemes.
Duració
Sesión
Dependències
Domini
imosver.com
OCT8NE
Descripció
Aquesta galeta s'utilitza per al correcte funcionament del Xat d'Oct8ne per prestar el servei d'atenció al client a l'usuari.
Són aquelles que possibiliten el seguiment i anàlisi del comportament dels usuaris a la nostra pàgina. La informació recollida s'utilitza per a la mesura de l'activitat dels usuaris al lloc web i l'elaboració de perfils de navegació dels usuaris.
_clsk
Descripció
Registra dades estadístiques del comportament del visitant a la web. Això s'utilitza per a anàlisis interns per part de l'operador del lloc web.
Duració
1 any
Dependències
_clsk,MUID,_clck
Domini
logglytrackingsession
Descripció
Identifica i registra la sessió de l'usuari amb finalitats analítiques.
Duració
Sesión
Dependències
Domini
.imosver.com
GOOGLE_ANALYTICS
Descripció
Registra una identificació única que s'utilitza per generar dades estadístiques sobre com utilitza el visitant el lloc web.
Duració
1 any
Dependències
Domini
.imosver.com
Són aquelles que ens permeten adaptar la navegació a la nostra pàgina web a les seves preferències (per exemple, idioma, navegador utilitzat, etc.).
_fbp
Descripció
Utilitzat per Facebook per oferir una sèrie de productes publicitaris, com ara ofertes en temps real de tercers anunciants.
Després de llegir als diaris la notícia d'un accident aeri a l'Himálaia, Tintín té un somni en el qual el seu jove amic Tchang está ferit i mig enterrat a la neu i li demana ajut. A l'endemá s'assabenta pel diari que Tchang viatjava en l'avió sinistrat i que no s'han trobat supervivents. Peró en Tintín té la certesa que el seu amic és viu i se'n va cap a Katmandú, amb l'objectiu d'organitzar una expedició de rescat. Aquesta obra coincideix amb una época de grans turbuléncies en la vida d'Hergé, i la seva creació va constituir per a ell una veritable terápia, que el va ajudar a tirar endavant. Segons ens explica el mateix Hergé, per aquella época, travessava una auténtica crisi vital: sofria somnis i malsons gairebé sempre blancs, nevats, que es repetien una i altra vegada, fins el punt que l'autor va haver d'anar a un psiquiatre, el qual va aconsellar-li que deixés aquell treball que no era capaÇ d'acabar. Per sort, l'Hergé no ho va fer. No tan sols va acabar Tintin al Tibet, sinó que segons l'opinió de molts és una de les seves obres mestres. El color blanc també regna en gairebé tota l'obra, peró ara no és com un malson sinó com una depuració. Aquí veiem Tintín en la seva versió més humana, molt preocupat pel seu amic desaparegut i que emprén un llarg i perillós viatge seguint un somni en el qual l'ha vist amb vida. En aquesta obra, Hergé dóna curs a la seva fascinació per l'Orient i per els fenómens paranormals, somnis premonitoris, telepaties, levitació, etc. L'Hergé va documentar-se molt a fons per realitzar aquesta obra. Segons ens informa ell mateix, per a la figura del yeti, tenia la llista de totes les persones dignes de crédit que l'havien vist, amb una descripció molt precisa de la seva forma de vida, i la fotografia de les seves petjades. Hergé va conéixer el vencedor de l'Anapurna, Maurice Herzog, el qual també havia vist les petjades i les hi va descriure, indicant que no eren les de cap ós sinó les d'algun bípede que s'aturava al peu d'una muntanya rocosa.