Vint-i-cinc poemes de Vicent Andrés Estellés

En plena dictadura franquista Vicent Andrés Estellés va denunciar la marginació política, social i económica de les terres valencianes. La poesia d Estellés és diáfana i transparent, un món viu de sensacions directes i sovint impensables. Apropar-se a la poesia de Vicent Andrés Estellés, per redescobrir un poeta silenciat Es evident que Estellés va trobar un pare literari en l obra d Ausiás March. O potser fóra més adient afirmar que Ausiás March va elegir la seva continuïtat en molts aspectes de l obra d Estellés: les imatges i comparacions de to familiar i doméstic, derivades del treball quotidiá, l agosarament en la dicció col·loquial i popular, el trencament amb les poétiques anteriors o contemporánies, l entestament en els temes amorosos o sexuals i el dramatisme fosc i torturat davant la realitat insuperable de la contingéncia humana. Podríem dir que Ausiás March és el seu gran ídol i que algunes vegades s atreveix a comparar-se amb ell. Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - Valéncia, 1993) Es un dels poetes més importants de la literatura catalana. Algunes de les seves obres més destacades són La nit (1956), Llibre de meravelles (1971), La clau que obri tots els panys (1971), L Hotel París (1973), Horacianes (1974), Hamburg (1974) o Mural del País Valenciá (1996). EL curador Jaume Pérez Montaner és escriptor i professor de literatura catalana contemporánia a la Universitat de Valéncia. Entre les seves obres destaquen Máscares (1992), Fronteres (1994), L oblit (1996) i diversos estudis sobre V. A. Estellés, Joan Fuster o Joan Brossa entre altres.